Neix la Il·lusió: del Desig a la Realitat Concreta
Quan un infant té un desig, és perquè d’alguna manera sent il·lusió per aconseguir alguna cosa. El desig ens ofereix la possibilitat de ser conscients dels nostres propis recursos i capacitats per assolir una meta. Aconseguir una fita requereix, o almenys hauria de requerir, una dosificació de temps, com la paciència, així com una acceptació de la realitat que ens envolta, de les seves limitacions, requereix assumir la valentia per mantenir la fermesa en l’esperança, i requereix laprenentatge de ser constant. D’aquesta manera el desig i la il·lusió s’expressen de manera sana i enriquidora. Quan el Nadal arriba, és clar que, per als nens a part de ser una època de divertiment i felicitat, provocades per les vacances escolars, és un moment on els seus entorns familiars s’hi bolquen, sobretot des del punt de vista material. Des de la societat els arriben milers d’estímuls, des de mesos abans i que els recorden les dates màgiques en què seran inundats de regals. Però que ens suggereix aquesta situació? La majoria dels nens i nenes neixen ja tenint-ho tot a un nivell purament material, només pel fet que els seus pares necessiten saber que estan “fent tot el que poden” per ells , així així se senten menys culpables de no dedicar-los “el seu preciós temps”. Per què tantes joguines? El nen necessita temps i al nen d’avui li sobren atuells amb el que jugar , tot tipus de trastos tecnològics, li sobren activitats per fer a la seva rutina diària, els sobren relacions superficials, roba, material de tota mena. El nen d’avui dia es troba sobresaturat de tot això i l’únic que realment voleu si es pogués encarar a l’adult i dir-li
“escolta si us plau, jo l’únic que realment necessito és que m’escoltis, que t’inventis un conte que sigui únic perquè m’ho pugui imaginar, que em facis una abraçada en arribar a casa, que quan et digui que m’agrada pintar llunes, t’ sents al meu costat i les pintem junts, perquè en realitat a mi no m’importa si pinto en un paper de més qualitat, sinó l’únic que desitjo és que deixis portar la teva mà des del teu cor i que traces una línia i que riguem junts perquè potser ja no te’n recordes de pintar llunes, perquè potser et surten millor els sols i llavors ens mirem als ulls i decidim dibuixar un paisatge nou i pintem un bosc amb follets de colors”.
Què volen els nostres fills?
Els nostres petits saben el que volen, el que els passa és que nosaltres els confonem , perquè fa un temps, nosaltres els adults, quan desconnectem del nostre nen interior, oblidem que preferíem gaudir d’una tarda de sol al camp, a tenir un bonic apartament decorat a l’última, oblidem que volíem jugar a que ens fessin pessigolles, abans que passar tot el dia asseguts en una cafeteria amb una colla de desconeguts criticant a la resta dels absents del grup. Oblidem que preferim olorar el perfum d’una flor que mostrar als nostres convidats el nostre preciós equip d’alta fidelitat amb dolby surround inclòs amb tota mena de prestacions. És aquí on neix el problema, en la nostra percepció del que és realment la felicitat, el gaudir, i que projectem inconscientment els nostres fills. Està bé que els nens tinguin coses materials, de fet, la vida està feta de matèria per tot arreu, el que ens podem plantejar és que si volem que gaudeixin del que tenen o que es dediquin exclusivament a acumular-ho. La diferència rau en el fet de si volem que els nostres fills gaudeixin jugant de debò, o en canvi, el que més ens importa és que tinguin totes les joguines de moda, però que no siguin capaces de viure l’experiència del joc i compartir-la. I és clar, si ajuntem el Pare Noel i els Reis Mags, als nostres fills els aniran plovent una gran quantitat de regals que amb prou feines poden gaudir i valorar. No sembla aquesta manera ideal de gaudir de les joguines rebudes…
Triant els Regals
La veritat és que sembla adequat que els nens puguin tenir desitjos i per tant rebre regals, els desitjos són humans, els desitjos estan primer a la imaginació, i després un necessita ser capaç de crear-los. El desig material pot ser resolt de manera ràpida amb una targeta de crèdit, però hi ha altres tipus de desitjos per als quals un necessita temps, recursos, espai per crear-los , entre ells el més gran de tots els desitjos és sentir-se bé amb un mateix i amb la vida, el de ser feliç. Aquest ha de ser el sentit del Nadal, gaudir amb la família, amb els éssers estimats, tenir temps per jugar junts, però no només amb joguines sinó amb aquells jocs que podem crear conjuntament amb els nostres nens interiors i els nostres fills .
En aquestes dates és un moment adequat per acompanyar-los a gaudir de generar un desig, de decidir el que els ve de gust tenint en compte els seus interessos i aficions. Però que no només sigui l’impuls de demanar sense sentir que realment esculli el que li ve de gust. Que sigui el procés dacompanyar-los a triar i veure a través del seu desig alguna part de la seva personalitat que necessita ser expressada i viscuda a través de la joguina o joc triat. En aquest acompanyament, a més de la importància d’escollir joguines apropiades a cada moment del desenvolupament del nen, el veritable regal que fomentarà realment la seva capacitat de créixer psíquica i emocionalment mentre juga, és a la companyia de amb qui juga . És per això que el regal més gran que poden regalar el Pare Noel i els Reis Mags als nostres fills aquest any és l’oportunitat de tenir temps disponible i la il·lusió que neix del nen que un dia vam ser , per realment crear un espai inoblidable ple de complicitat i felicitat. En definitiva, viure junts moments autèntics i irrepetibles per sempre guardats a la memòria emocional familiar. Que a tu també t’hauria agradat rebre aquest regal? Ja ho sabeu, demaneu-li-ho al Pare Noel o als Reis Mags, encara estem a temps!
