La Nostàlgia
L’altre dia parlant amb una mare prenent un te, em comentava “ trobo a faltar com era el Nadal de fa 25 o 30 anys quan jo era petita ”. Interessada li vaig demanar què era el que més trobava a faltar, i em va respondre de manera contundent i clara. “Érem molta família unida, junts, els meus avis, oncles, els cosins, pares i germans, tot un descontrol d’energia humana, preparant la taula, ajudant a la cuina, tot un seguit de Bon Nadal cada vegada que una porta de casa es obria, abraçades, familiars que portaven menjar que era de tipus “especial” d’aquella que només fèiem aquells dies de l’any, com els canalons de la Tia Marta”.
Certament conforme ho escoltava, recordava també la meva infantesa i una època que ja gairebé ha quedat en l’oblit, on estàvem diverses generacions a la mateixa taula, cadascú, amb les seves alegries i les seves penes, però això sí, tots anàvem a UNA . I tothom col·laborava en les preparacions festives!
Amb els anys, i en això estareu tots els de la meva generació o uns anys abans o enrere (els que ara som pares), vibrarem en la mateixa sintonia de records de moments esplèndids on ens ajuntàvem tots a una casa (anàvem canviant de casa a al llarg de les diferents festivitats), i miraculosament sempre hi havia lloc per a tots, apareixien plats i gots de llocs on ni semblava que hi fossin, les cadires també (i si calia cadascú aportava les seves pròpies). Això sí, la calidesa de l’estona que passaven abans les famílies unides, i la il·lusió de compartir els aliments, les joguines, les tradicions, les converses… totes aquestes escenes avui dia, al moment present, sembla com si haguessin desaparegut!
El present individual
Algun forat negre i fosc les ha pogut abduir? No! En tot cas, és responsabilitat de les persones que formem part dels nuclis familiars i dels nous estils de vida que han sorgit. Per exemple, qui més qui menys se’n va uns dies fora de vacances, i ja no podem ser tots junts! ¡Qui més qui menys prefereix la tranquil·litat de quedar-se a casa i no cuinar per a un grup nombrós! Qui més qui menys li sembla que amb el poc temps que ens deixen les nostres “apretades agendes” no tindrem temps de fer altres activitats que semblaria que ens omplen de més satisfacció o que ens vénen més de gust…
De veritat, quan les àvies o les ties que encara s’encarreguen de cuinar per a tot el grup i de mantenir les relacions properes i aconseguir que compartim una bona estona en família, ja no hi siguin, què passarà?
Creieu que la nova generació agafarà la batuta d’aquesta responsabilitat tan majestuosa i alhora tan enriquidora per a tothom? La responsabilitat de Unir, de Crear Calidesa, de trobar espais en comú, de continuar mantenint tradicions familiars i de fer única, la manera com cadascú vivim aquests dies de festes nadalenques i de reis.
Si bé és cert que fa 30 anys enrere, no hi havia tants luxes a l’abast de tothom i era l’opció més viable, compartir taula en família i gaudir de ser-hi presents durant les estones convingudes (a cada unitat familiar se celebra Nadal, Sant Esteve, la nit vella i reis de manera molt específica i amb les seves peculiaritats), també és veritat que actualment hem deixat de posar Amor als espais de tradició i relació familiar .
Es mantenen encara els dinars o sopars festius, però de vegades la col·laboració tant de tipus predisposició a compartir diàleg, a relacionar-se amb la família, i acceptant cadascú tal com és, a deixar enrere les possibles diferències o friccions, tot això sembla cada vegada que és més difícil daconseguir.
Volem el Nadal per fer vacances, per relaxar-nos o per treballar si oferim serveis per aquestes dates, o volem viatjar o volem….
Volem COMODITAT i ESPAI INDIVIDUAL . Per tant, la Proposta de RELACIÓ on cal estar flexible, conjugar necessitats de les dues famílies d’origen del pare i la mare, i tenir en compte els espais dels fills propis alhora, sobretot si ja han crescut i són adolescents , sembla un tot un repte als temps que corren!!!
Relacions Autèntiques
És bo mirar enrere per aprendre i reprendre aquelles tradicions que a cadascú de nosaltres com a pares ens feia feliç de petits, sigui anar a prendre un gelat de torró o cantar o ballar una nadala en comunió amb els nostres éssers més estimats.
Les relacions de família són un tema delicat durant el transcurs de les etapes vitals, ja que les persones fem camí i evolucionem i l’entramat relacional que ens envolta també ho fa, de vegades en una línia similar o d’altres en línies molt diferenciades. Sigui com sigui, una Relació de Proximitat, de Diàleg, de Compartir vivències es podria dir que les festes nadalenques ens conviden a apropar-nos a les nostres il·lusions i necessitats, però alhora trobo que el fet de compartir-les amb l’entorn vincular afectiu més íntim, ens aporta unes estones d’alegria i felicitat extra, que bé ens mereixem gaudir tots i cadascun de nosaltres, i alhora poder-ho regalar als nostres fills .
Certament us proposaria reprendre tradicions i personalitzar-les al vostre caire més plaent, i en segon lloc propiciar espais de relació autèntica , és a dir amb persones que realment us sentiu família, poden ser amics, veïns… Es tracta de valorar i agrair cada trobada, lloc que mai més se’n tornarà a repetir un de semblant.
I pel que fa als familiars que no veieu tan sovint, retrobeu-vos i compartiu una estona definida a l’espai temps/lloc, perquè sigui còmode per a tots, ens pot aportar alguna grata sorpresa que no ens esperàvem si mantenim una mirada positiva dels altres i una actitud de comprensió i dobertura.
En definitiva, si obres el teu cor a una relació autèntica ia les ganes de passar-ho bé a les festes, podràs gaudir de qui ets i del que et nodreixen els teus, d’una manera relaxada i al teu estil propi!!
Gaudeix autènticament i relaciona’t a les festes des d’una nova perspectiva! En el present, crear nous espais de celebració serà la teva i la vostra decisió, no et tallis, sigues tu mateix i regala’t molta pau i estimació.
