Pensa en alguna afició, algun esport que t’agradi o alguna cosa amb què somies fer. T’agradaria ser el millor en això? Imagina ser el millor cuiner, la millor ciclista, el millor gimnasta o la millor científica. La resposta més comuna segurament és: a qui no li agradaria?
Però ser el millor en alguna cosa només està a l’abast d’uns quants. Aleshores, què ens queda? Ser “la millor versió de nosaltres mateixes”. Això és una cosa que ens pot motivar a emprendre cap a noves fites, motivar-nos i mobilitzar-nos. Això està bé. El problema és que també podem caure en la cerca de la perfecció. I no diré res de nou, però: és impossible ser perfectes.
En aquest article veurem com entendre millor la nostra autoestima i com pot repercutir positivament als nostres fills.
¿ Com passem duna motivació per millorar a una recerca insana de la perfecció?
La clau es troba en com construïm i conservem la nostra autoestima. Entenem que l’autoestima és com ens percebem a nosaltres mateixos i el que diem de nosaltres mateixos. Tanmateix, és comú que es converteixi en una valoració sobre nosaltres mateixos basada en allò que ens diuen els altres.
Quan la nostra autoestima es construeix així, basada en valoracions (si som millors o pitjors en diferents facetes) dels altres, és normal que intentem conservar-la necessitant l’aprovació dels altres. Per això busquem cada cop ser millors a ulls dels altres. Tenir l’exercici òptim perquè ens valorin positivament. I si tinc molts dubtes sobre quant valc, al final només em queda la perfecció.
Quan arribem a aquest punt de buscar la perfecció per protegir la nostra autoestima, generalment ja hem anat massa lluny i ni amb la perfecció en tenim prou. Passa amb gent famosa i segur que en coneixes diversos casos. Gent que ha aconseguit els èxits més grans en el seu camp, que compta amb milions de fans, i segueixen sentint aquesta por a una valoració negativa. La por de ser un frau. L’anomenada “síndrome de l’impostor”. La seva autoestima es va construir segons la valoració dels altres, però ni assolir la perfecció els salva de les inseguretats.
Acceptar-te tal com ets sense deixar de buscar ser la millor versió de tu mateixa: què significa ser “millor”?
Agafem les regnes de la nostra autoestima. Hem de deixar de posar la nostra autoestima en mans dels altres i començar a valorar-nos, acceptar-nos i estimar-nos a nosaltres mateixos i per nosaltres mateixos. Per guiar-nos, podem pensar en els nostres fills. Com volem els nostres fills?
Per a la gran majoria de pares i mares, l’amor que se sent per un fill és “incondicional”. La meva pregunta és: per què l’amor que sents per tu mateix no és també incondicional? Pensa-ho, què impedeix que tu també siguis mereixedor/a del teu propi amor? Pots pensar en mil errors, en mil aspectes que no t’agradin, però si fossin del teu fill el seguiries volent? Segur que sí.
Però llavors viuria amb els meus errors i mai no buscaria ser millor, no?
Per descomptat, no és així. Continuem buscant que els nostres fills siguin millors persones tot i que els seguim donant el nostre amor amb els seus defectes. Igualment podem continuar buscant ser millors persones, però sense culpar-nos pels errors. El nostre valor es pot definir altrament. Com? Connectant amb els nostres propis valors, en comptes de continuar actuant per als altres.
Connecta amb els teus valors. Els que consideris realment importants per a tu. Ser un pare o una mare afectuosa, ser un amic empàtic i comprensiu/a, ser amable, etc. Cerca els teus. Anota’ls en una llista i escriu una o dues accions que puguis realitzar per apropar-te a aquests valors.
Encara que no siguis perfecta, segur que pots reconèixer aquests altres valors en tu. Treballa per tots ells, però sempre dosificant l’autoexigència i practicant l’autocompassió i l’autoacceptació.
El que transmetem als nostres fills
Igual que podem transmetre les exigències i la correcció, aquest amor incondicional per nosaltres mateixos també els transmetrem als nostres fills. D’aquesta manera, estarem fomentant que ells construeixin una autoestima que es base en l’acceptació i la comprensió d’un mateix. Que persegueixin uns valors que vagin més enllà del que els altres en diguin.
D’aquesta manera, pots ser un model d’autoestima per als teus fills. Un model que no es basa en la cerca de ser millor per als altres, sinó de connectar millor amb els nostres valors. Així també connectaran millor amb els valors que ens agradaria transmetre’ls. Siguem imperfectes i estimem-nos. Que siguin imperfectes, estimem-los.
