Els nostres petits poden ser tremendament adorables moltes vegades. Aquests moments en qu\u00e8 dius: \u201cdonen ganes de menjar-s’ho!\u201d. Per\u00f2 quan ens diuen, \u201cescolta, que b\u00e9 \u00e9s, que b\u00e9 es porta\u201d, totes recordem aquests moments m\u00e9s o menys freq\u00fcents en qu\u00e8 sembla que tenim un petit dimoni. <\/p>\n\n
Aquests comportaments tan dispars s\u00f3n normals<\/strong> , forma part del desenvolupament del nen\/a. Tot just comen\u00e7a a donar sentit al seu entorn i, per la seva edat, aspectes biol\u00f2gics, psicol\u00f2gics i socials encara estan poc desenvolupats. Per tant, de<\/strong> vegades l’exploraci\u00f3 del seu entorn i la seva encara redu\u00efda capacitat de regular les seves emocions conflueixen<\/strong> i generen situacions inc\u00f2modes. <\/p>\n\n Aix\u00ed, de vegades la cerca de satisfaccions afectives o emocionals poden resultar inadequades. En aquest aspecte, les nostres atencions s\u00f3n una font de satisfacci\u00f3 primordial<\/strong> per a ells. Quan i com els atenem no nom\u00e9s pot reduir aquests moments inc\u00f2modes, sin\u00f3 que, en certa manera i sense voler-ho, poden estar mantenint-los o empitjorant-los. A continuaci\u00f3 veurem per qu\u00e8 es poden estar mantenint aquests comportaments m\u00e9s inadequats<\/strong> dels nostres infants i com reduir-los en la mesura que sigui possible<\/strong> mitjan\u00e7ant la nostra atenci\u00f3<\/strong> i l\u00edmits<\/strong> adequats. <\/p>\n\n Dedicar temps de qualitat<\/strong> als nostres fills\/es \u00e9s primordial per al seu desenvolupament i per a la millora del vincle. Per aix\u00f2, el primer \u00e9s procurar cobrir en la mesura del possible aquesta necessitat dels nostres fills. No obstant aix\u00f2, amb els nostres estils de vida cada cop m\u00e9s r\u00e0pids i estressants, \u00e9s dif\u00edcil compartir temps de qualitat en fam\u00edlia. Moltes vegades s\u00f3n ells els qui ens sol\u00b7liciten aquest temps. De vegades de forma adaptada, d’altres mitjan\u00e7ant rebequeries i altres conductes de crides d’atenci\u00f3. Com d\u00e8iem al principi, s\u00f3n normals durant el desenvolupament. Per\u00f2 el que fem quan passen pot estar fent que es repeteixin<\/strong> m\u00e9s sovint. <\/p>\n\n Imagineu diferents situacions, podem estar realitzant tasques a casa, cuinant o netejant, o menjant amb amics en un restaurant. Al principi no estem pendents del nen. Fins que realitza alguna cosa que ens sembla inadequada: agafa alguna cosa, crida, copeja, etc. Aleshores nosaltres li cridem l’atenci\u00f3 i el castigem. Ens pot semblar totalment contraintu\u00eftiu, per\u00f2 aquest c\u00e0stig pot ser la manera com el nen aconsegueix l’atenci\u00f3 que sol\u00b7licitava. Aix\u00ed el c\u00e0stig t\u00e9 un efecte totalment oposat a l’esperat. <\/p>\n\n \u00bf Aleshores no els hem de castigar? No exactament. Establir l\u00edmits<\/strong> adequats \u00e9s una cosa imprescindible i els aporta calma i seguretat<\/strong> . <\/p>\n\n Per establir l\u00edmits ho hem de fer:<\/p>\n\n No podem estar sempre pendents dels nostres fills\/es. I \u00e9s important tamb\u00e9 per al seu desenvolupament que aprenguin a ser aut\u00f2noms, a sol\u00b7licitar atenci\u00f3 de manera m\u00e9s apropiada i fins i tot a avorrir-se. Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que ho aprenguin quan nosaltres fem un esfor\u00e7 per canviar el moment<\/strong> en qu\u00e8 els prestem atenci\u00f3<\/strong> . <\/p>\n\n D’una banda, en la mesura que sigui possible, hem de dedicar temps de qualitat amb els nostres fills. Jugar, conversar, donar afecte i, en definitiva, interactuar de manera positiva. Aix\u00f2 reduir\u00e0 la necessitat de cridar la nostra atenci\u00f3<\/strong> amb un estat emocional menys regulat. Daltra banda, donar-los latenci\u00f3 per avan\u00e7at<\/strong> . <\/p>\n\n Com podem entendre, \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil que el nostre fill capti la nostra atenci\u00f3 fent alguna cosa cridanera (cridant en lloc de xiuxiuejant, colpejant en lloc d’acariciant, llen\u00e7ant coses en lloc d’estar tranquil, etc.) Per aix\u00f2 acaben aconseguint-ho, encara que vagi acompanyat. d’una baralla. Per aix\u00f2, abans que el nen faci la conducta inadequada ens hem d’anticipar<\/strong> . joc, mentre est\u00e0 tranquil, en parlar en lloc de cridar, etc.; estarem mostrant-los que per tenir la nostra atenci\u00f3 no cal fer res estrident i inadequat. <\/p>\n\n En resum, dediquem temps de qualitat als nostres fills quan ens sigui possible. No oblidem establir l\u00edmits ajustats, que tamb\u00e9 \u00e9s un acte d’amor als nostres fills. de des del c\u00e0stig i la baralla. Millorem els nostres vincles i el nostre ambient per gaudir en fam\u00edlia<\/strong> . <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els nostres petits poden ser tremendament adorables moltes vegades. Aquests moments en qu\u00e8 dius: \u201cdonen ganes de menjar-s’ho!\u201d. Per\u00f2 quan ens diuen, \u201cescolta, que b\u00e9 \u00e9s, que b\u00e9 es porta\u201d, totes recordem aquests moments m\u00e9s o menys freq\u00fcents en qu\u00e8 sembla que tenim un petit dimoni. Aquests comportaments tan dispars s\u00f3n normals , forma part del desenvolupament del nen\/a. Tot…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3105,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[],"class_list":["post-3078","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fills"],"yoast_head":"\nLes atencions<\/h2>\n\n
Els l\u00edmits<\/h2>\n\n
El m\u00e9s important<\/h2>\n\n
Com \u00e9s aix\u00f2 de donar atenci\u00f3 per endavant?<\/h2>\n\n