Llegeix atentament la cita seg\u00fcent: \u201cAquesta joventut est\u00e0 malaguanyada fins al fons del seu cor. Quan creus que va ser escrita? Sembla for\u00e7a actual, \u00bf oi? <\/p>\n
Doncs no. Aquesta frase es va trobar escrita en un got d’argila amb 4.000 anys d’antiguitat<\/strong> . I no \u00e9s l’\u00fanic exemple arcaic de com la relaci\u00f3 entre generacions ha tingut tints de conflicte durant tota la nostra hist\u00f2ria<\/a> . <\/p>\n Com veus, les dificultats en la comunicaci\u00f3 entre pares i fills han existit sempre. Las diferencias generacionales pueden suponer una barrera en nuestra comprensi\u00f3n mutua <\/strong>. Por ello, vamos a ver a continuaci\u00f3n qu\u00e9 generaciones definen los expertos en sociolog\u00eda y sus caracter\u00edsticas principales. Comprueba si se confirman o desmienten tus ideas preconcebidas sobre tu generaci\u00f3n, la de tus padres o la de tus hijos. Seguro que aprendes algo nuevo. <\/p>\n Intentar\u00e9 endevinar. Si tens m\u00e9s de 40 anys<\/strong> , \u00e9s probable que pensis que la joventut d’avui ha perdut valors essencials, que s\u00f3n capritxosos i que tot aix\u00f2 \u00e9s culpa de les comoditats que els hagin donat tot fet i de la immediatesa d’internet. D’altra banda, si ets menor de 30<\/strong> , probablement pensis que els grans s\u00f3n tossuts, massa tradicionals i no entenen res del que vius. <\/p>\n Per descomptat, aix\u00f2 s\u00f3n estereotips i molta gent no se sentir\u00e0 identificada<\/strong> amb les anteriors afirmacions. els canvis bruscos a les societats (pol\u00edtics, tecnol\u00f2gics, etc.) poden marcar moltes creences i actituds<\/strong> . Aix\u00ed es diferencien les generacions. <\/p>\n Mentre em documentava em vaig trobar amb aquest interessant article<\/a> . En ell, diferents professionals ens conviden a anar m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies generacionals i mirar cap a les difer\u00e8ncies de classe. Les difer\u00e8ncies entre rics i pobres que cada cop creixen m\u00e9s i m\u00e9s en la nostra societat.<\/strong> Si ets mare o pare, segur que t’agradaria que tots els teus valors es transmetessin als teus fills. No obstant aix\u00f2, no es pot controlar la influ\u00e8ncia del m\u00f3n m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres relacions familiars<\/strong> . Les nostres filles i fills viuen en una societat canviant que els afecta d’una manera o altra irremeiablement. De la mateixa manera que et va afectar cr\u00e9ixer en una \u00e8poca i aix\u00f2 ens va fer tenir m\u00e9s d’un desacord amb els nostres pares. <\/p>\n Si ho penses, segurament t’hauria agradat que els teus pares t’haguessin compr\u00e8s m\u00e9s en alguns aspectes<\/strong> . societat o amb una educaci\u00f3 que els va marcar i els va impedir fer-ho. <\/p>\n Igualment, els nostres menors tamb\u00e9 viuen una \u00e8poca diferent .<\/strong> Tenen altres pressions, altres necessitats i altres conseq\u00fc\u00e8ncies al seu dia a dia. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Llegeix atentament la cita seg\u00fcent: \u201cAquesta joventut est\u00e0 malaguanyada fins al fons del seu cor. Quan creus que va ser escrita? Sembla for\u00e7a actual, \u00bf oi? Doncs no. Aquesta frase es va trobar escrita en un got d'argila amb 4.000 anys d'antiguitat . I no \u00e9s l'\u00fanic exemple arcaic de com la relaci\u00f3 entre generacions ha tingut tints de conflicte…","protected":false},"author":1,"featured_media":3102,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120,117],"tags":[],"class_list":["post-3074","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fills","category-relacions-i-vincles"],"yoast_head":"\nLes difer\u00e8ncies generacionals<\/h2>\n
Quines s\u00f3n les generacions segons l’any en qu\u00e8 vas n\u00e9ixer i qu\u00e8 caracteritza cadascuna?<\/h2>\n
\n
Els nens de la postguerra (1930-1948):<\/strong><\/h4> Una generaci\u00f3 marcada per l? austeritat<\/strong> exigida per la depressi\u00f3 econ\u00f2mica de la postguerra. La generaci\u00f3 de la majoria d\u00b4avis d\u00b4ara. Van rebre una educaci\u00f3 d’estil r\u00edgid i dogm\u00e0tic. No obstant aix\u00f2, van viure en una societat comunitarista<\/strong> . \u00c9s a dir, amb forts nuclis familiars i ve\u00efnals. Poc individualitzada. Van requerir molt esfor\u00e7 i treball dur per sobreviure sense luxes.
<\/li>\nBaby boom (1949-1968):<\/strong><\/h4> Caracteritzada per un pensament ambici\u00f3s<\/strong> . La seva ambici\u00f3 el va portar a la feina i el treball es va veure ben recompensat en la seva conjunci\u00f3 amb una \u00e8poca de bonan\u00e7a. la pau i l’<\/strong> estabilitat. Van ser educats per la generaci\u00f3 anterior, que mantenia aquesta rigidesa i el valor de l’esfor\u00e7. recompensat amb una certa facilitat a l’acc\u00e9s a una llar pr\u00f2pia, a formar una fam\u00edlia i construir un projecte de vida sent for\u00e7a joves<\/strong> .
<\/li>\nGeneraci\u00f3 X (1969-1980):<\/strong><\/h4> Caracteritzada per la recerca de l’\u00e8xit<\/strong> . No es diferencia gaire de la generaci\u00f3 anterior quant a valors amb qu\u00e8 van ser educats. Nascuts en una \u00e8poca de canvis molt profunds a nivell pol\u00edtic i social, cosa que els va portar a veure tamb\u00e9 que l’esfor\u00e7 es pot traduir en resultats<\/strong> . Aquesta generaci\u00f3 va viure la cara ben\u00e8vola de l’expansi\u00f3 del consumisme, que va venir acompanyat de moltes novetats tecnol\u00f2giques. La societat continua sent majorit\u00e0riament comunitarista per\u00f2 comen\u00e7a a arribar la globalitzaci\u00f3 i l’individualisme. Les ciutats cada cop estan m\u00e9s poblades.
<\/li>\nMillennials (1981-1993):
<\/strong><\/h4> Una generaci\u00f3 caracteritzada per la frustraci\u00f3<\/strong> . Aquesta \u00e9s una generaci\u00f3 especialment famosa, infame o, potser, difamada? Certament, la paraula \u201cmillennial\u201d ja t\u00e9 connotacions negatives per a moltes persones. Molts els van anomenar ninis. Per\u00f2 quin ha estat el seu context?
S\u00f3n joves que van n\u00e9ixer just abans del boom digital. Els pares havien viscut el creixement econ\u00f2mic, l’\u00e8xit i l’esfor\u00e7 recompensat, i aix\u00f2 els van inculcar. Es van trobar amb una societat altament competitiva<\/strong> . \u201cEstudia molt i aconseguir\u00e0s all\u00f2 que et proposis\u201d. Per\u00f2 es van trobar amb una de les crisis econ\u00f2miques m\u00e9s grans de la hist\u00f2ria just quan estaven accedint al mercat laboral. L’atur juvenil es va disparar. La precarietat laboral va arribar per quedar-s’hi. En definitiva, es van trobar que l’esfor\u00e7 no sempre es tradueix en una recompensa<\/strong> .
D’altra banda, la societat ja \u00e9s majorit\u00e0riament individualista<\/strong> . Els pobles es van buidar i es van omplir les ciutats. Els nuclis s\u00f3n menys nombrosos. Tot i la mala fama, tamb\u00e9 ha estat una generaci\u00f3 que ha lluitat per grans canvis socials com els drets de molts col\u00b7lectius minoritaris, el no a la guerra i la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. <\/li>\n<\/ul>\n\n
Generaci\u00f3 Z (1994-2010):<\/strong><\/h4> Caracteritzada per la irrever\u00e8ncia<\/strong> . Quelcom comprensible. Al cap ia la fi, molts d’ells gaireb\u00e9 no han sortit de l’adolesc\u00e8ncia i d’altres ho continuen sent. Han nascut pr\u00e0cticament connectats a internet i amb un m\u00f2bil a la m\u00e0. Han jugat molt menys als carrers. Les seves relacions s’han donat majorit\u00e0riament en l\u00ednia<\/strong> . Aix\u00f2 tamb\u00e9 ha facilitat que la comunicaci\u00f3 amb els mil\u00b7lennistes s’hagi acostat i que molta gent pensi que pertanyen a aquesta generaci\u00f3. Aix\u00f2 tamb\u00e9 pot haver fet que percebessin la seva experi\u00e8ncia de frustraci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 ha facilitat que siguin els m\u00e9s cr\u00edtics.
<\/strong> Per\u00f2 el que \u00e9s digital tamb\u00e9 ha fet que visquin de la immediatesa<\/strong> , cosa que fa que cada vegada puguin autogestionar menys la seva capacitat d’atenci\u00f3. A m\u00e9s, les xarxes socials han fet que percebin que tot dep\u00e8n de la seva imatge i fa que percebin una gran competitivitat social<\/strong> . El que els porta a pressionar-se per agradar, mostrar-se competents, ser creatius i veure’s b\u00e9. S\u00f3n molt flexibles i oberts, amb una alta adaptabilitat a un m\u00f3n ja definitivament globalitzat. <\/li>\n<\/ul>\nLes veritables difer\u00e8ncies es poden trobar en una altra part<\/h2>\n
I si estem jutjant tota una generaci\u00f3 com a \u201cmimats\u201d, quan realment la majoria de joves no nom\u00e9s no ha tingut \u201ctot el que han volgut\u201d sin\u00f3 que, a m\u00e9s, despr\u00e9s d’esfor\u00e7ar-se tant com els seus pares i preparar-se com tots\/es , es van trobar amb la precarietat?<\/strong> Com ens recalca Mariano Urraco Solanilla<\/strong> , doctor en Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, no perdem de vista la desigualtat<\/strong> .
<\/strong>\u00c9s a dir, segurament hi hagi molts joves que han \u201ctingut el que han volgut\u201d. Per\u00f2 probablement siguin la minoria<\/strong> . Fins i tot en aquest cas, l’educaci\u00f3 tampoc no ha estat responsabilitat seva, com destaca \u00c1ngeles Rubio Gil<\/strong> , soci\u00f2loga del Col\u00b7legi de Polit\u00f2legs i Soci\u00f2legs de Madrid. Sigui com sigui, potser \u00e9s injust seguir criticant els millennials, una generaci\u00f3 ja de per si cremada, com defensa la periodista nord-americana, Anne Helen Petersen<\/strong><\/a> . <\/p>\nPosar-se al lloc de l’altre<\/h2>\n