Sobre la motivació i l’obligació de cuidar-te a tu mateixa

administrador — Thu, 06 May 2021 21:25:28 +0000

Què és la motivació? Es pot dir que és una cosa que ens empeny fer les coses. Moltes vegades busquem que aquesta motivació sigui interna, valorem més que es facin les coses per “complir el deure” que per una recompensa. Tanmateix, des de la psicologia aquesta distinció no és tan clara. Pensa-ho bé. Què et vegin com a “complidor amb el deure” no pot ser també una recompensa externa? I, per altra banda, podem invalidar totes les recompenses externes? Potser, ¿ et semblaria just treballar de franc? O només a canvi del suficient per sobreviure?

Encara que ara percebem que moltes vegades som responsables simplement perquè ho som, com quelcom intern, la veritat és que els nostres comportaments de deure van començar sent recompensats externament. Ja sigui amb un premi (diners, permís per sortir amb amics, un dolç, etc.) o amb reconeixement dels altres (felicitacions tipus “què bé et portes”, “ho has fet bé”, “què bo ets”, etc. .). Però també és externa l’evitació de la reprovació (per evitar que et diguin: “et càstig per no fer els deures”, “et portes malament”, “ets un gandul”, etc.). En altres paraules, ens van educar per ser responsables amb motivacions externes.

La motivació i les obligacions

El que hem vist són els “motius” pels quals una persona fa allò que fa. Aquests motius són allò que ens “motiva”, valgui la redundància. De vegades, però, sentim que no són suficients. Aleshores diem que estem desmotivats. Quan sentim que estem en aquest estat ens costa molt més fer les coses. Les fem sense ganes. Però si tenim obligacions, generalment hi complim perquè és el que toca. No hi ha cap altre remei.

Això demostra que, encara que no ens vingui de gust res, encara que estiguem desmotivats, podem mobilitzar-nos i fer les coses. Això segurament et sembla obvi, no és res de nou. Però aviat t’adonaràs de com pot ser d’important.

Quan ens fa mandra cuidar-nos

És probable que hagis tingut moments a la teva vida en què has estat molt trist i desanimada. És totalment normal i certament comú que tinguem etapes depressives al llarg de la vida, sense que comporti cap patologia. Si t’has trobat en aquesta situació, ja ho sabràs. Quan estàs tan deprimida, no et ve de gust cuidar-te. Et costa molt de fer coses per tu. Sents que estàs totalment desmotivada i amb això justifiques que no t’estiguis cuidant.

Però fixa’t, aquí hi ha la clau. Quan tenim obligacions (anar a treballar, netejar, cuidar algú, estudiar per a unes oposicions, etc.) les fem encara que no ens vingui de gust, encara que ens sentim totalment desmotivades. Simplement perquè és el que cal fer.

Cerca la motivació activament

Aleshores, no podem fer el mateix amb la nostra autocura?Per descomptat que sí! Aquesta és una gran notícia, podem seguir cuidant-nos a nosaltres mateixes encara que ens sentim desmotivades. De fet, aquesta és una de les principals eines de què disposa la Psicologia per protegir-nos de la depressió i suportar i recuperar-nos dels nostres moments més decaiguts.

Es tracta de trobar la motivació per cuidar-nos, però cercant-la activament. Mobilitzant-nos encara que no ens vingui de gust. Si has anat tants dilluns a treballar sense tenir res de ganes perquè si no et fan fora de l’empresa, per què no et dediques també una estona a tu mateixa per escoltar música, ballar, dibuixar, sortir a passejar i fer coses que saps que t’agraden? És per tu. Encara que et costi, encara que sentis que no tens ganes de res. Quan estiguis fent allò que t’agrada trobaràs la motivació.

La entrada Sobre la motivació i l’obligació de cuidar-te a tu mateixa se publicó primero en Mireia.

Vivint per a la societat o per a un mateix: Autoconeixement i assertivitat en família

administrador — Thu, 04 Feb 2021 19:38:15 +0000

Els humans som éssers socials. Estar bé adaptat a la vida en societat és molt beneficiós per a tots nosaltres. No obstant això, de vegades busquem ajustar-nos tant a la societat que ens perdem de vista a nosaltres mateixos sense ser-ne conscients. En el món modern del rendiment i la immediatesa no tenim temps per escoltar-nos . Així, no és gens estrany que ens seguim sentint buits fins i tot tenint la vida que se suposa que hauríem de tenir i sense saber per què . En aquest article veurem per què passa això i com podem tornar a connectar amb nosaltres mateixos, cosa que ens permetrà ser més assertius i millorar les nostres relacions emocionals en família.

Fa no tant de temps, l’abast de la nostra imatge personal arribava només al nostre cercle més proper. Com a molt, ens coneixia “tot el poble”. La influència de la societat era molt important, però la nostra exposició davant dels altres era limitada. Ara vivim a l’era de la comunicació i l’exposició pública. És una via de dues direccions. D’una banda, rebem constantment missatges sobre com ha de ser la nostra vida , què és l’èxit i quin és el camí de la felicitat. D’altra banda, les xarxes socials permeten que les nostres vides puguin ser examinades en funció d’aquest cànon imposat .

Les Xarxes Socials no són les principals responsables

Aleshores, el problema són les xarxes socials i els mitjans de comunicació? Si no utilitzo les xarxes socials, em puc alliberar d’aquest cànon imposat? Realment, no. I és que, com passa en nombroses ocasions, el nostre pitjor enemic podem ser nosaltres mateixos . Som nosaltres mateixos els qui ens comparem, ens jutgem i ens deixem de banda; independentment que tinguem xarxes socials o no. Però si podem ser els nostres pitjors enemics, per què no ser els nostres millors amics?

Resulta que, a les presses per ser “algú a la vida”, deixo de ser “jo”. Estem immersos en una carrera en què se suposa que hem d’anar complint etapes: estudi, acabo una carrera, un màster (o millor dos), per què no un doctorat?, conec l’amor de la meva vida, em cas, en tinc dos fills (la parella), un gos d’anunci, un xalet als afores amb jardí i piscina, arribo al màxim èxit laboral, mantinc una figura estupenda, etc. I en el camí per aconseguir aquestes metes que un altre ens va posar ací ens vam deixar la salut, el benestar i el nostre propi camí. És el moment de parar .

Quin tipus dèxit estàs perseguint?

La societat moderna ens ha convençut que el camí a l’èxit es fa amb bici: si t’atures, caus. Però, potser la vida és una contrarellotge? Contra qui competeixes? No passa res per baixar de la bici, respirar profund, contemplar el paisatge al nostre voltant i escoltar-se un mateix . Pregunta’t: “cap on estic pedalant?”, “és la meta que realment vull o és la que se suposa que he d’assolir?”, “cal que segueixi donant pedalades mentre m’arden les cames?”.

En alguns països nòrdics, és natural que els joves es prenguin un any sabàtic abans de decidir la seva carrera universitària. Aquest any el poden dedicar a fer feines com a ajudants en altres països, a aprendre un nou idioma o simplement a viatjar i conèixer món. El que estan fent realment és aturar-se i escoltar-se per conèixer-se millor i prendre una decisió basada en l’autoconeixement .

Com ho pots posar en pràctica?

Segurament no tingueu l’oportunitat de paralitzar la vostra rutina durant un any complet. Però n’hi ha prou que et guardis uns minuts al dia per a tu mateix/a . Aprofitar almenys un moment al dia per fer-te les preguntes pertinents i escoltar les respostes pròpies. Escolta el teu cos : el cansament, els dolors o l’estrès. Pensa en les coses que t’agraden i els teus objectius. Fes dues llistes de metes i objectius personals: a la primera descriu que és el que perceps que els altres esperen de tu, mentre que a la segona reculls el que tu genuïnament desitges i esperes de tu mateixa com a persona. Compara les dues llistes i reflexiona sobre quina s’acosta més al camí que recorres ara mateix i quina direcció t’agradaria seguir a partir d’ara.

Aturar la roda i trencar amb el bucle fa vertigen. No és fàcil. Però amb aquestes petites accions podem acostar-nos a connectar amb nosaltres mateixos i viure en més harmonia amb les nostres famílies .

La entrada Vivint per a la societat o per a un mateix: Autoconeixement i assertivitat en família se publicó primero en Mireia.

Salut archivos - Mireia