Moltes vegades, la manca de confiança en l’espai familiar és el que dificulta la comunicació i facilita la inseguretat dels nostres fills. Com interactuem amb ells en situacions quan, per exemple, han comès un error, pot ser una gran oportunitat per augmentar la confiança en vosaltres o debilitar-la.

La confiança entre tots dos és molt més que explicar les coses. Ser un referent de seguretat per al teu fill implica que pugui compartir amb tu les seves dificultats. Però també implica que es mostri tal com és sense pors. Això impacta directament a l’autoestima dels teus fills.

¿ Com alimento aquesta confiança?

Per generar aquesta confiança cal atendre diferents aspectes que en el dia a dia se’ns poden estar escapant. Els teus fills poden notar intents falsos de mostrar confiança que facin que en situacions futures es mostrin recelosos. Cal prendre actituds concretes davant dels nostres fills i prendre una autèntica implicació. A continuació enumerem diferents maneres de crear i cuidar aquesta confiança:

1. Confia en el teu fill/a: Potser és tan obvi que se’ns escapi, però si vols transmetre al teu fill que pot confiar en tu, hi has de confiar. Confia en les capacitats. Pensa en totes aquestes coses que ha aconseguit, en què pot fer per ell mateix i en els seus aspectes més positius.
2. No sobreprotegir: En relació directa amb això. Si confies en el teu fill/a, permet que actuï. Dóna-li el seu espai i el seu rol actiu a la família. Segur que té moltes coses per aportar. No tingueu por que us equivoqueu i pugueu patir d’alguna manera. És millor que se’n faci responsable d’acord amb la seva edat. Si s’equivoca, és una gran oportunitat perquè aprengui que no passa res i que cal seguir endavant.
3. Corregir els seus errors sense que se senti jutjat: Assenyalar els seus errors i acompanyar-los per millorar és també una responsabilitat com a pares. coses el millor possible. Però tampoc serveix de res martiritzar-lo i destruirà la seva confiança en tu i la seva autoconfiança. que sigui en positiu, que surti amb ganes de millorar i no se senti criticat.
4. No el comparis amb altres: En una societat basada en la competència és comú que ens comparem amb altres persones. Ells també estan sent comparats constantment per les notes acadèmiques. De vegades fem servir la comparació amb la intenció de motivar-los: “si Pepito pot fer-ho, per què tu no ho fas?”, “si la teva germana ho aconsegueix, tu també hauries d’aconseguir-ho”, “mira que bé que es porta el teu cosí i tu no ho fas”. Comparar-se amb qualsevol altra persona sempre és injust i improductiu. No té cap sentit. Cada persona parteix d’un punt diferent i té un camí diferent per recórrer. Comparar-lo només debilitarà la seva autoestima i la seva confiança en tu.

Aplicant aquestes breus pautes a la nostra interacció amb els teus fills millorarà la seva confiança en tu i per tant la vostra comunicació i seguretat en l’ambient familiar. Comptar amb un referent segur és un gran suport per als obstacles de la vida i una font d’autoconfiança i seguretat en si mateixos. En definitiva, confia en ell/a, confia en tu com a pare/mare i confiarà en si mateix/a.

La entrada Com tenir cura de la confiança amb els nostres fills se publicó primero en Mireia.

Doncs no. Aquesta frase es va trobar escrita en un got d’argila amb 4.000 anys d’antiguitat . I no és l’únic exemple arcaic de com la relació entre generacions ha tingut tints de conflicte durant tota la nostra història .

Com veus, les dificultats en la comunicació entre pares i fills han existit sempre. Las diferencias generacionales pueden suponer una barrera en nuestra comprensión mutua . Por ello, vamos a ver a continuación qué generaciones definen los expertos en sociología y sus características principales. Comprueba si se confirman o desmienten tus ideas preconcebidas sobre tu generación, la de tus padres o la de tus hijos. Seguro que aprendes algo nuevo.

Les diferències generacionals

Intentaré endevinar. Si tens més de 40 anys , és probable que pensis que la joventut d’avui ha perdut valors essencials, que són capritxosos i que tot això és culpa de les comoditats que els hagin donat tot fet i de la immediatesa d’internet. D’altra banda, si ets menor de 30 , probablement pensis que els grans són tossuts, massa tradicionals i no entenen res del que vius.

Per descomptat, això són estereotips i molta gent no se sentirà identificada amb les anteriors afirmacions. els canvis bruscos a les societats (polítics, tecnològics, etc.) poden marcar moltes creences i actituds . Així es diferencien les generacions.

Quines són les generacions segons l’any en què vas néixer i què caracteritza cadascuna?

• Els nens de la postguerra (1930-1948):

  Una generació marcada per l? austeritat exigida per la depressió econòmica de la postguerra. La generació de la majoria d´avis d´ara. Van rebre una educació d’estil rígid i dogmàtic. No obstant això, van viure en una societat comunitarista . És a dir, amb forts nuclis familiars i veïnals. Poc individualitzada. Van requerir molt esforç i treball dur per sobreviure sense luxes.
  
  

• Baby boom (1949-1968):

  Caracteritzada per un pensament ambiciós . La seva ambició el va portar a la feina i el treball es va veure ben recompensat en la seva conjunció amb una època de bonança. la pau i l’ estabilitat. Van ser educats per la generació anterior, que mantenia aquesta rigidesa i el valor de l’esforç. recompensat amb una certa facilitat a l’accés a una llar pròpia, a formar una família i construir un projecte de vida sent força joves .
  
  

• Generació X (1969-1980):

  Caracteritzada per la recerca de l’èxit . No es diferencia gaire de la generació anterior quant a valors amb què van ser educats. Nascuts en una època de canvis molt profunds a nivell polític i social, cosa que els va portar a veure també que l’esforç es pot traduir en resultats . Aquesta generació va viure la cara benèvola de l’expansió del consumisme, que va venir acompanyat de moltes novetats tecnològiques. La societat continua sent majoritàriament comunitarista però comença a arribar la globalització i l’individualisme. Les ciutats cada cop estan més poblades.
  
  

• Millennials (1981-1993):
  

  Una generació caracteritzada per la frustració . Aquesta és una generació especialment famosa, infame o, potser, difamada? Certament, la paraula “millennial” ja té connotacions negatives per a moltes persones. Molts els van anomenar ninis. Però quin ha estat el seu context?
  
  Són joves que van néixer just abans del boom digital. Els pares havien viscut el creixement econòmic, l’èxit i l’esforç recompensat, i això els van inculcar. Es van trobar amb una societat altament competitiva . “Estudia molt i aconseguiràs allò que et proposis”. Però es van trobar amb una de les crisis econòmiques més grans de la història just quan estaven accedint al mercat laboral. L’atur juvenil es va disparar. La precarietat laboral va arribar per quedar-s’hi. En definitiva, es van trobar que l’esforç no sempre es tradueix en una recompensa .
  
  D’altra banda, la societat ja és majoritàriament individualista . Els pobles es van buidar i es van omplir les ciutats. Els nuclis són menys nombrosos. Tot i la mala fama, també ha estat una generació que ha lluitat per grans canvis socials com els drets de molts col·lectius minoritaris, el no a la guerra i la lluita contra el canvi climàtic.

• Generació Z (1994-2010):

  Caracteritzada per la irreverència . Quelcom comprensible. Al cap ia la fi, molts d’ells gairebé no han sortit de l’adolescència i d’altres ho continuen sent. Han nascut pràcticament connectats a internet i amb un mòbil a la mà. Han jugat molt menys als carrers. Les seves relacions s’han donat majoritàriament en línia . Això també ha facilitat que la comunicació amb els mil·lennistes s’hagi acostat i que molta gent pensi que pertanyen a aquesta generació. Això també pot haver fet que percebessin la seva experiència de frustració. A més a més, l’accés a la informació ha facilitat que siguin els més crítics.
  
  Però el que és digital també ha fet que visquin de la immediatesa , cosa que fa que cada vegada puguin autogestionar menys la seva capacitat d’atenció. A més, les xarxes socials han fet que percebin que tot depèn de la seva imatge i fa que percebin una gran competitivitat social . El que els porta a pressionar-se per agradar, mostrar-se competents, ser creatius i veure’s bé. Són molt flexibles i oberts, amb una alta adaptabilitat a un món ja definitivament globalitzat.

Les veritables diferències es poden trobar en una altra part

Mentre em documentava em vaig trobar amb aquest interessant article . En ell, diferents professionals ens conviden a anar més enllà de les diferències generacionals i mirar cap a les diferències de classe. Les diferències entre rics i pobres que cada cop creixen més i més en la nostra societat.

I si estem jutjant tota una generació com a “mimats”, quan realment la majoria de joves no només no ha tingut “tot el que han volgut” sinó que, a més, després d’esforçar-se tant com els seus pares i preparar-se com tots/es , es van trobar amb la precarietat? Com ens recalca Mariano Urraco Solanilla , doctor en Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, no perdem de vista la desigualtat .

És a dir, segurament hi hagi molts joves que han “tingut el que han volgut”. Però probablement siguin la minoria . Fins i tot en aquest cas, l’educació tampoc no ha estat responsabilitat seva, com destaca Ángeles Rubio Gil , sociòloga del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Madrid. Sigui com sigui, potser és injust seguir criticant els millennials, una generació ja de per si cremada, com defensa la periodista nord-americana, Anne Helen Petersen .

Posar-se al lloc de l’altre

Si ets mare o pare, segur que t’agradaria que tots els teus valors es transmetessin als teus fills. No obstant això, no es pot controlar la influència del món més enllà de les nostres relacions familiars . Les nostres filles i fills viuen en una societat canviant que els afecta d’una manera o altra irremeiablement. De la mateixa manera que et va afectar créixer en una època i això ens va fer tenir més d’un desacord amb els nostres pares.

Si ho penses, segurament t’hauria agradat que els teus pares t’haguessin comprès més en alguns aspectes . societat o amb una educació que els va marcar i els va impedir fer-ho.

Igualment, els nostres menors també viuen una època diferent . Tenen altres pressions, altres necessitats i altres conseqüències al seu dia a dia.

La entrada Comprèn les diferents societats per comprendre millor els teus pares, els teus fills i tu mateixa se publicó primero en Mireia.

L’altre dia parlant amb una mare prenent un te, em comentava “ trobo a faltar com era el Nadal de fa 25 o 30 anys quan jo era petita ”. Interessada li vaig demanar què era el que més trobava a faltar, i em va respondre de manera contundent i clara. “Érem molta família unida, junts, els meus avis, oncles, els cosins, pares i germans, tot un descontrol d’energia humana, preparant la taula, ajudant a la cuina, tot un seguit de Bon Nadal cada vegada que una porta de casa es obria, abraçades, familiars que portaven menjar que era de tipus “especial” d’aquella que només fèiem aquells dies de l’any, com els canalons de la Tia Marta”.

Certament conforme ho escoltava, recordava també la meva infantesa i una època que ja gairebé ha quedat en l’oblit, on estàvem diverses generacions a la mateixa taula, cadascú, amb les seves alegries i les seves penes, però això sí, tots anàvem a UNA . I tothom col·laborava en les preparacions festives!
Amb els anys, i en això estareu tots els de la meva generació o uns anys abans o enrere (els que ara som pares), vibrarem en la mateixa sintonia de records de moments esplèndids on ens ajuntàvem tots a una casa (anàvem canviant de casa a al llarg de les diferents festivitats), i miraculosament sempre hi havia lloc per a tots, apareixien plats i gots de llocs on ni semblava que hi fossin, les cadires també (i si calia cadascú aportava les seves pròpies). Això sí, la calidesa de l’estona que passaven abans les famílies unides, i la il·lusió de compartir els aliments, les joguines, les tradicions, les converses… totes aquestes escenes avui dia, al moment present, sembla com si haguessin desaparegut!

El present individual

Algun forat negre i fosc les ha pogut abduir? No! En tot cas, és responsabilitat de les persones que formem part dels nuclis familiars i dels nous estils de vida que han sorgit. Per exemple, qui més qui menys se’n va uns dies fora de vacances, i ja no podem ser tots junts! ¡Qui més qui menys prefereix la tranquil·litat de quedar-se a casa i no cuinar per a un grup nombrós! Qui més qui menys li sembla que amb el poc temps que ens deixen les nostres “apretades agendes” no tindrem temps de fer altres activitats que semblaria que ens omplen de més satisfacció o que ens vénen més de gust…

De veritat, quan les àvies o les ties que encara s’encarreguen de cuinar per a tot el grup i de mantenir les relacions properes i aconseguir que compartim una bona estona en família, ja no hi siguin, què passarà?

Creieu que la nova generació agafarà la batuta d’aquesta responsabilitat tan majestuosa i alhora tan enriquidora per a tothom? La responsabilitat de Unir, de Crear Calidesa, de trobar espais en comú, de continuar mantenint tradicions familiars i de fer única, la manera com cadascú vivim aquests dies de festes nadalenques i de reis.

Si bé és cert que fa 30 anys enrere, no hi havia tants luxes a l’abast de tothom i era l’opció més viable, compartir taula en família i gaudir de ser-hi presents durant les estones convingudes (a cada unitat familiar se celebra Nadal, Sant Esteve, la nit vella i reis de manera molt específica i amb les seves peculiaritats), també és veritat que actualment hem deixat de posar Amor als espais de tradició i relació familiar .

Es mantenen encara els dinars o sopars festius, però de vegades la col·laboració tant de tipus predisposició a compartir diàleg, a relacionar-se amb la família, i acceptant cadascú tal com és, a deixar enrere les possibles diferències o friccions, tot això sembla cada vegada que és més difícil daconseguir.
Volem el Nadal per fer vacances, per relaxar-nos o per treballar si oferim serveis per aquestes dates, o volem viatjar o volem….

Volem COMODITAT i ESPAI INDIVIDUAL . Per tant, la Proposta de RELACIÓ on cal estar flexible, conjugar necessitats de les dues famílies d’origen del pare i la mare, i tenir en compte els espais dels fills propis alhora, sobretot si ja han crescut i són adolescents , sembla un tot un repte als temps que corren!!!

Relacions Autèntiques

És bo mirar enrere per aprendre i reprendre aquelles tradicions que a cadascú de nosaltres com a pares ens feia feliç de petits, sigui anar a prendre un gelat de torró o cantar o ballar una nadala en comunió amb els nostres éssers més estimats.

Les relacions de família són un tema delicat durant el transcurs de les etapes vitals, ja que les persones fem camí i evolucionem i l’entramat relacional que ens envolta també ho fa, de vegades en una línia similar o d’altres en línies molt diferenciades. Sigui com sigui, una Relació de Proximitat, de Diàleg, de Compartir vivències es podria dir que les festes nadalenques ens conviden a apropar-nos a les nostres il·lusions i necessitats, però alhora trobo que el fet de compartir-les amb l’entorn vincular afectiu més íntim, ens aporta unes estones d’alegria i felicitat extra, que bé ens mereixem gaudir tots i cadascun de nosaltres, i alhora poder-ho regalar als nostres fills .

Certament us proposaria reprendre tradicions i personalitzar-les al vostre caire més plaent, i en segon lloc propiciar espais de relació autèntica , és a dir amb persones que realment us sentiu família, poden ser amics, veïns… Es tracta de valorar i agrair cada trobada, lloc que mai més se’n tornarà a repetir un de semblant.

I pel que fa als familiars que no veieu tan sovint, retrobeu-vos i compartiu una estona definida a l’espai temps/lloc, perquè sigui còmode per a tots, ens pot aportar alguna grata sorpresa que no ens esperàvem si mantenim una mirada positiva dels altres i una actitud de comprensió i dobertura.

En definitiva, si obres el teu cor a una relació autèntica ia les ganes de passar-ho bé a les festes, podràs gaudir de qui ets i del que et nodreixen els teus, d’una manera relaxada i al teu estil propi!!

Gaudeix autènticament i relaciona’t a les festes des d’una nova perspectiva! En el present, crear nous espais de celebració serà la teva i la vostra decisió, no et tallis, sigues tu mateix i regala’t molta pau i estimació.

La entrada El Nadal i les relacions autèntiques en família se publicó primero en Mireia.