Per a evitar que aquesta persona espatlli la festa intentes fer-la fora d’alguna manera, estàs pendent d’ella, controlant-la perquè no arruïni la festa. Passen les hores així, fins que acaba. Llavors t’adones que la festa ha passat i no has pogut gaudir-la per estar intentant controlar a aquesta persona.

Pots fer dues coses: (1) queixar-te que aquesta persona t’ha arruïnat la festa o (2) donar-li una altra perspectiva perquè no torni a passar-te. Provem el segon?

Totes les experiències formen part de la vida

De quina forma podries haver gaudit de la festa? Busquem un altre enfocament. Tal vegada, en lloc d’intentar controlar el que fa aquesta persona, podríem evitar creuar-nos-la? Podria funcionar per moments, però pensa-ho, també hauries d’estar tota l’estona pendent d’ella per a saber on està i així evitar-la.

Pensem una altra cosa. És inevitable que ens trobem amb persones que facin coses que ens desagradin. Com d’igual manera no podem agradar-li a tothom, tampoc tothom ens agradarà a nosaltres. I no passa res per això. Si acceptes que és inevitable, deixaràs d’intentar controlar-la i podràs centrar-te en gaudir dels teus amics.

Això mateix podem traslladar-ho a una altra mena d’experiències que intentem controlar i que formen part de la vida. Si acceptem que ens ocorren fets que no ens agraden, però que escapen del nostre control, podem deixar d’intentar controlar. Si acceptem la vida tal com és podrem gaudir del camí que estem recorrent.

Permet-te sentir emocions de tota mena

Quan de veritat acceptem i abracem la vida que experimentem, tot el que sents està bé. Deixaràs de tenir la necessitat de jutjar tot el que ocorre com a bo o dolent, positiu o negatiu. Aferrar-nos a aquestes dicotomies ens porta a rumiar en la nostra ment sobretot el que ens succeeix. Abandonar aquesta tendència ens allibera d’estar jutjant tot, a les experiències, als altres i a nosaltres mateixos.

En acceptar i permetre’t a tu mateixa sentir tot tipus d’emocions, sense jutjar, podràs viure una vida connectada amb els teus valors i amb la teva essència.

La entrada Permís per a sentir  se publicó primero en Mireia.