L’altre dia parlant amb una mare prenent un te, em comentava “ trobo a faltar com era el Nadal de fa 25 o 30 anys quan jo era petita ”. Interessada li vaig demanar què era el que més trobava a faltar, i em va respondre de manera contundent i clara. “Érem molta família unida, junts, els meus avis, oncles, els cosins, pares i germans, tot un descontrol d’energia humana, preparant la taula, ajudant a la cuina, tot un seguit de Bon Nadal cada vegada que una porta de casa es obria, abraçades, familiars que portaven menjar que era de tipus “especial” d’aquella que només fèiem aquells dies de l’any, com els canalons de la Tia Marta”.

Certament conforme ho escoltava, recordava també la meva infantesa i una època que ja gairebé ha quedat en l’oblit, on estàvem diverses generacions a la mateixa taula, cadascú, amb les seves alegries i les seves penes, però això sí, tots anàvem a UNA . I tothom col·laborava en les preparacions festives!
Amb els anys, i en això estareu tots els de la meva generació o uns anys abans o enrere (els que ara som pares), vibrarem en la mateixa sintonia de records de moments esplèndids on ens ajuntàvem tots a una casa (anàvem canviant de casa a al llarg de les diferents festivitats), i miraculosament sempre hi havia lloc per a tots, apareixien plats i gots de llocs on ni semblava que hi fossin, les cadires també (i si calia cadascú aportava les seves pròpies). Això sí, la calidesa de l’estona que passaven abans les famílies unides, i la il·lusió de compartir els aliments, les joguines, les tradicions, les converses… totes aquestes escenes avui dia, al moment present, sembla com si haguessin desaparegut!

El present individual

Algun forat negre i fosc les ha pogut abduir? No! En tot cas, és responsabilitat de les persones que formem part dels nuclis familiars i dels nous estils de vida que han sorgit. Per exemple, qui més qui menys se’n va uns dies fora de vacances, i ja no podem ser tots junts! ¡Qui més qui menys prefereix la tranquil·litat de quedar-se a casa i no cuinar per a un grup nombrós! Qui més qui menys li sembla que amb el poc temps que ens deixen les nostres “apretades agendes” no tindrem temps de fer altres activitats que semblaria que ens omplen de més satisfacció o que ens vénen més de gust…

De veritat, quan les àvies o les ties que encara s’encarreguen de cuinar per a tot el grup i de mantenir les relacions properes i aconseguir que compartim una bona estona en família, ja no hi siguin, què passarà?

Creieu que la nova generació agafarà la batuta d’aquesta responsabilitat tan majestuosa i alhora tan enriquidora per a tothom? La responsabilitat de Unir, de Crear Calidesa, de trobar espais en comú, de continuar mantenint tradicions familiars i de fer única, la manera com cadascú vivim aquests dies de festes nadalenques i de reis.

Si bé és cert que fa 30 anys enrere, no hi havia tants luxes a l’abast de tothom i era l’opció més viable, compartir taula en família i gaudir de ser-hi presents durant les estones convingudes (a cada unitat familiar se celebra Nadal, Sant Esteve, la nit vella i reis de manera molt específica i amb les seves peculiaritats), també és veritat que actualment hem deixat de posar Amor als espais de tradició i relació familiar .

Es mantenen encara els dinars o sopars festius, però de vegades la col·laboració tant de tipus predisposició a compartir diàleg, a relacionar-se amb la família, i acceptant cadascú tal com és, a deixar enrere les possibles diferències o friccions, tot això sembla cada vegada que és més difícil daconseguir.
Volem el Nadal per fer vacances, per relaxar-nos o per treballar si oferim serveis per aquestes dates, o volem viatjar o volem….

Volem COMODITAT i ESPAI INDIVIDUAL . Per tant, la Proposta de RELACIÓ on cal estar flexible, conjugar necessitats de les dues famílies d’origen del pare i la mare, i tenir en compte els espais dels fills propis alhora, sobretot si ja han crescut i són adolescents , sembla un tot un repte als temps que corren!!!

Relacions Autèntiques

És bo mirar enrere per aprendre i reprendre aquelles tradicions que a cadascú de nosaltres com a pares ens feia feliç de petits, sigui anar a prendre un gelat de torró o cantar o ballar una nadala en comunió amb els nostres éssers més estimats.

Les relacions de família són un tema delicat durant el transcurs de les etapes vitals, ja que les persones fem camí i evolucionem i l’entramat relacional que ens envolta també ho fa, de vegades en una línia similar o d’altres en línies molt diferenciades. Sigui com sigui, una Relació de Proximitat, de Diàleg, de Compartir vivències es podria dir que les festes nadalenques ens conviden a apropar-nos a les nostres il·lusions i necessitats, però alhora trobo que el fet de compartir-les amb l’entorn vincular afectiu més íntim, ens aporta unes estones d’alegria i felicitat extra, que bé ens mereixem gaudir tots i cadascun de nosaltres, i alhora poder-ho regalar als nostres fills .

Certament us proposaria reprendre tradicions i personalitzar-les al vostre caire més plaent, i en segon lloc propiciar espais de relació autèntica , és a dir amb persones que realment us sentiu família, poden ser amics, veïns… Es tracta de valorar i agrair cada trobada, lloc que mai més se’n tornarà a repetir un de semblant.

I pel que fa als familiars que no veieu tan sovint, retrobeu-vos i compartiu una estona definida a l’espai temps/lloc, perquè sigui còmode per a tots, ens pot aportar alguna grata sorpresa que no ens esperàvem si mantenim una mirada positiva dels altres i una actitud de comprensió i dobertura.

En definitiva, si obres el teu cor a una relació autèntica ia les ganes de passar-ho bé a les festes, podràs gaudir de qui ets i del que et nodreixen els teus, d’una manera relaxada i al teu estil propi!!

Gaudeix autènticament i relaciona’t a les festes des d’una nova perspectiva! En el present, crear nous espais de celebració serà la teva i la vostra decisió, no et tallis, sigues tu mateix i regala’t molta pau i estimació.

La entrada El Nadal i les relacions autèntiques en família se publicó primero en Mireia.

Quan un infant té un desig, és perquè d’alguna manera sent il·lusió per aconseguir alguna cosa. El desig ens ofereix la possibilitat de ser conscients dels nostres propis recursos i capacitats per assolir una meta. Aconseguir una fita requereix, o almenys hauria de requerir, una dosificació de temps, com la paciència, així com una acceptació de la realitat que ens envolta, de les seves limitacions, requereix assumir la valentia per mantenir la fermesa en l’esperança, i requereix laprenentatge de ser constant. D’aquesta manera el desig i la il·lusió s’expressen de manera sana i enriquidora. Quan el Nadal arriba, és clar que, per als nens a part de ser una època de divertiment i felicitat, provocades per les vacances escolars, és un moment on els seus entorns familiars s’hi bolquen, sobretot des del punt de vista material. Des de la societat els arriben milers d’estímuls, des de mesos abans i que els recorden les dates màgiques en què seran inundats de regals. Però que ens suggereix aquesta situació? La majoria dels nens i nenes neixen ja tenint-ho tot a un nivell purament material, només pel fet que els seus pares necessiten saber que estan “fent tot el que poden” per ells , així així se senten menys culpables de no dedicar-los “el seu preciós temps”. Per què tantes joguines? El nen necessita temps i al nen d’avui li sobren atuells amb el que jugar , tot tipus de trastos tecnològics, li sobren activitats per fer a la seva rutina diària, els sobren relacions superficials, roba, material de tota mena. El nen d’avui dia es troba sobresaturat de tot això i l’únic que realment voleu si es pogués encarar a l’adult i dir-li

“escolta si us plau, jo l’únic que realment necessito és que m’escoltis, que t’inventis un conte que sigui únic perquè m’ho pugui imaginar, que em facis una abraçada en arribar a casa, que quan et digui que m’agrada pintar llunes, t’ sents al meu costat i les pintem junts, perquè en realitat a mi no m’importa si pinto en un paper de més qualitat, sinó l’únic que desitjo és que deixis portar la teva mà des del teu cor i que traces una línia i que riguem junts perquè potser ja no te’n recordes de pintar llunes, perquè potser et surten millor els sols i llavors ens mirem als ulls i decidim dibuixar un paisatge nou i pintem un bosc amb follets de colors”.

Què volen els nostres fills?

Els nostres petits saben el que volen, el que els passa és que nosaltres els confonem , perquè fa un temps, nosaltres els adults, quan desconnectem del nostre nen interior, oblidem que preferíem gaudir d’una tarda de sol al camp, a tenir un bonic apartament decorat a l’última, oblidem que volíem jugar a que ens fessin pessigolles, abans que passar tot el dia asseguts en una cafeteria amb una colla de desconeguts criticant a la resta dels absents del grup. Oblidem que preferim olorar el perfum d’una flor que mostrar als nostres convidats el nostre preciós equip d’alta fidelitat amb dolby surround inclòs amb tota mena de prestacions. És aquí on neix el problema, en la nostra percepció del que és realment la felicitat, el gaudir, i que projectem inconscientment els nostres fills. Està bé que els nens tinguin coses materials, de fet, la vida està feta de matèria per tot arreu, el que ens podem plantejar és que si volem que gaudeixin del que tenen o que es dediquin exclusivament a acumular-ho. La diferència rau en el fet de si volem que els nostres fills gaudeixin jugant de debò, o en canvi, el que més ens importa és que tinguin totes les joguines de moda, però que no siguin capaces de viure l’experiència del joc i compartir-la. I és clar, si ajuntem el Pare Noel i els Reis Mags, als nostres fills els aniran plovent una gran quantitat de regals que amb prou feines poden gaudir i valorar. No sembla aquesta manera ideal de gaudir de les joguines rebudes…

Triant els Regals

La veritat és que sembla adequat que els nens puguin tenir desitjos i per tant rebre regals, els desitjos són humans, els desitjos estan primer a la imaginació, i després un necessita ser capaç de crear-los. El desig material pot ser resolt de manera ràpida amb una targeta de crèdit, però hi ha altres tipus de desitjos per als quals un necessita temps, recursos, espai per crear-los , entre ells el més gran de tots els desitjos és sentir-se bé amb un mateix i amb la vida, el de ser feliç. Aquest ha de ser el sentit del Nadal, gaudir amb la família, amb els éssers estimats, tenir temps per jugar junts, però no només amb joguines sinó amb aquells jocs que podem crear conjuntament amb els nostres nens interiors i els nostres fills .

En aquestes dates és un moment adequat per acompanyar-los a gaudir de generar un desig, de decidir el que els ve de gust tenint en compte els seus interessos i aficions. Però que no només sigui l’impuls de demanar sense sentir que realment esculli el que li ve de gust. Que sigui el procés dacompanyar-los a triar i veure a través del seu desig alguna part de la seva personalitat que necessita ser expressada i viscuda a través de la joguina o joc triat. En aquest acompanyament, a més de la importància d’escollir joguines apropiades a cada moment del desenvolupament del nen, el veritable regal que fomentarà realment la seva capacitat de créixer psíquica i emocionalment mentre juga, és a la companyia de amb qui juga . És per això que el regal més gran que poden regalar el Pare Noel i els Reis Mags als nostres fills aquest any és l’oportunitat de tenir temps disponible i la il·lusió que neix del nen que un dia vam ser , per realment crear un espai inoblidable ple de complicitat i felicitat. En definitiva, viure junts moments autèntics i irrepetibles per sempre guardats a la memòria emocional familiar. Que a tu també t’hauria agradat rebre aquest regal? Ja ho sabeu, demaneu-li-ho al Pare Noel o als Reis Mags, encara estem a temps!

La entrada Els Veritables Regals del Nadal se publicó primero en Mireia.